dissabte, 14 de gener del 2012

David Ymbernon Container 11-12

Ahir divendres 13 de gener l’IGAC va presentar la peça d’en David Ymbernon “Epifania on-line de Latung La La” al Museu del Joguet deFigueres. El container d’aquest any 11-12 (cicle anual que organitza l’IGAC a la seva pàgina web) està comissariat per mi mateixa sota el concepte de la sorpresa. Tres artistes formen part d’aquest cicle, Núria güell, David Ymbernoni Oriol Vilanova.

David Ymbernon
En David Ymbernon té una personalitat que t’atrapa, una llum, una força i un color que el doten d’un carisma únic, que t’enganxa i et desperta una enorme curiositat cap a ell. La seva obra és una prolongació de la seva persona. Una obra viva, optimista, contundent i sorprenent. Un estil propi que el fa únic i una estètica visual que et porta a esbossar un somriure, pels records, per l’empatia i per la alegria que desprenen les imatges que ens proposa. Entén l’art com a conjunt i l’art forma part d’ell mateix. És una artista multidisciplinar, que produeix vídeo art, performance, poesia, escultura, pintura, teatre, instal·lacions, net art... Concep l’obra en la seva totalitat, en veu totes les possibilitats i en capta tota la seva dimensió per resoldre-la amb una o altra tècnica plàstica. Tot forma part de la peça, des del procés d’elaboració, a l’execució fins a la reacció en vers el resultat final. Tot es retro-alimenta per crear el conjunt, i aquesta obertura fa que la seva obra s’expandeixi i es faci gran.

Hi ha poques paraules tan exactes per definir a en DavidYmbernon com les que ell mateix deixa escrites en la seva pàgina web: "Vinc de la infantesa, la infantesa és el primer període d'existència, semblant a l'acció de donar corda a una joguina, descobrir, deconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants però summament importants) comés volar, volar com aquell globus d'abans que s'escapa de la má endut pel vent cap a l'imprevisible, si, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la de l'art més clar i menys estrany del món, que és l'art de jugar."

Epifania on-line de Latung La La

Epifania on-line de Latung La La
És una peça de net art o media art que ha estat pensada per ser penjada a la pàgina del IGAC. A través de fotogrames del vídeo “Prestages de Latung La La” amb la música d’en Gerard Gil amb qui ha col·laborat diverses vegades, és el responsable de la música de la pel·lícula “Los passos dobles” de Isaki Lacuesta. El vídeo està fet amb la tècnica de l’stop-motion que va ser molt empleada durant el SXX, abans que apareguessin les animacions per ordinador. Va al passat, agafa la manera com es feien les animacions quan érem petits i la porta al pressent.

A partir d’aquestes imatges ha creat un joc on pots manipular endavant i enrere les accions de Latung La La. Latung La La és un personatge que recorre la seva obra transformant-se i adoptant diverses personalitats com ho feien els Madelmans de la nostra infància. El submarinista, el cuiner, el soldat, l’escalador...com algú que viu (que juga) varies vides.

Objectes de Latung La La
La escena està composada per objectes antics, nous, grans o petits que barregen el món infantil i un món imaginari creat d’adult. Els records es confonen amb la fantasia per generar espais, personatges i situacions. Segurament els elements que formen part del seu imaginari ho fan també de la nostra infància: el cotxe, les majorets, els Madelmans, els camions de joguina, les plomes i el confort que suposa per nosaltres aquests primers pensaments. El món industrial, els sifons, les bombones de butà... Elements que en el nostre dia a dia ja no ens són quotidians però ens porten directament al moment en que si ho eren. És el seu món i alhora el nostre per això sentim una gran empatia en vers les imatges, perquè inconscientment ens traslladen a aquest espai feliç que tenim descansant en la memòria.

El color taronja és una de les coses més característiques de les peces d’en Dvid Ymbernon, i aquí no ens hi podia faltar. Un signe que l’identifica a ell i a les seves obres. Un color, una firma, el seu segell. Ens diu que el va descobrir al 1993 i que li aporta moltes qualitats pel què significa i pel que transmet: creativitat, moviment, creixement, estímul, saviesa, ambició, seguretat... És el foc, el perill, la festa, el plaer... genera entusiasme, felicitat, atracció, ànim...En definitiva un color viu i ple de força que dona molta energia a les peces.
La manera com combina objectes, situacions, música i color és el que forma la poesia visual que desprèn la peça. Imatges carregades de significats en comptes de paraules, d’aquesta manera diu molt sense dir res expressament. Meticulosament pensats per ocupar el lloc que ocupen, cada element destinat a una funció en concret. El color, la llum, els objectes, l’espai, la composició, la música... tot allà on ha de ser per dir el què ha de dir.

Sorpresa i el joc:

Latung La La
caminant pels prestatges
En el joc sempre hi ha un element de sorpresa, d’intriga, de suspens, quan comences saps a que t’enfrontes però no saps mai com acabarà esdevenint. A “L’epifania on-line de Latung La La” jugues descobrint a poc a poc que va fent en Lantung La La pels prestatges, que s’hi troba, que veu, cap a on camina... Com en un partit de futbol on no saps quin serà el resultat, qui guanyarà en una partida d’escacs o de la oca, com serà el final de la pel·lícula,  si t’agradarà el nou disc que t’has comprat o si empatitzaràs amb l’artista i la seva obra. Tot joc i tot art conté intrínseca aquest noció de sorpresa que no desapareix fins que no acaba l’acció.

L’art és joc, i el joc és un art. Dues necessitats bàsiques de l’home el jugar i el crear unes necessitats intel·lectuals bàsiques que no deixen de ser primàries. Des que l’home és home juga i crea com a necessitat de l’esperit.  Huizinga ens diu que el joc és anterior a la cultura. Ens explica a “Homo ludens” que la cultura no és més que un sistema de regles, un joc que s’ha fet seriós i que s’ha modelat  per constituir uns formalismes que permetin una bona convivència entre els integrants d’una mateixa societat. Que és el mateix que dir que vivim igual que juguem, establint unes normes que lliurement acceptem. Encara que les normes culturals venen imposades i en el joc les pots discutir abans de jugar. Pots decidir si les acceptes, si jugues o no. És una activitat totalment lliure que comences i acabes quan vols, com passa en l’art. Tu decideixes en quin moment entres i surts i fins a quin punt vols profunditzar, segons t’interessin o no les regles que ha proposat l’artista en el seu joc, en el seu diàleg amb l’espectador.  

Latung La La als prestatges
Em David Ymbernon ens dona l’opció de jugar, de participar de l’obra que per cada espectador (jugador) tindrà una forma o una altre, mai esdevindrà la mateixa peça. Un músic juga amb notes i melodies, un cineasta amb la elaboració de l’escena, un ballarí amb els seus moviments i un artista plàstic amb els colors, formes i composicions. Tots ells fan ús del seu propi llenguatge, juguen amb els seus elements perquè el receptor els descodifiqui, els interpreti a la seva manera, que pot coincidir o no amb l’autor i aquí trobem la llibertat del joc de l’art.  En aquest joc sempre hi ha un diàleg, les peces sempre parlen i lliurement el receptor escolta i interpreta. I aquí és on l’espectador entra a jugar amb l’artista, quan ha acceptat les seves regles, els seus codis i es disposa a llegir-los.
 
El joc i l’art (o el joc + l’art) poden ser una manera d’alliberar tensions, d’entretenir-nos. Són creació, imaginació i desconnexió.  Estimulen la nostra intel·ligència, inventiva, habilitat i desperten en nosaltres una enorme curiositat. Ens obren la ment fent que ens coneguem millor a nosaltres mateixos i al nostre entorn. Entrar en un altre espai et permet dues coses, desconnectar i aïllar-te de la rutina i aprendre de certes accions i convencions que et planteja el joc i aplicar-les a la vida quotidiana.  En aquest cas, fent passejar Lamtung La La pels prestatges, perquè no recuperar aquests elements de la infància que ens fan reviure el passat amb nostàlgia i afrontar el futur amb major positivisme? És això el què diu la peça?

 Com que l’art és un joc on cada un posa lliurement les seves pròpies regles es tracte de que jugueu i en llegiu i n’interpreteu les vostres.